Primera assemblea, oberta a tothom: Dissabte, 6 de juny a les 10:30h.
Els mitjans de comunicació de masses tenen un paper crucial en la nostra percepció de la realitat. Un exemple recent i revelador és com només s’ha parlat de Crisi quan ha esclatat la crisi financera, eclipsant, com si fos l'única, la informació sobre altres crisis ja preexistents (bèl·liques, habitacionals, alimentàries, ecològiques, energètiques, comunicatives, de valors…).
Totes les persones tenim dret a la llibertat d'opinió i d'expressió i a comunicar i rebre informació veraç i plural. Així ho reconeixen, amb diferents matisos, l'article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans, l'article 20 de la Constitució Espanyola i l'article 52 de l'Estatut de Catalunya. També es garanteix a la ciutadania l'accés als mitjans públics. Malauradament, la realitat encara deixa molt que desitjar.
En comptes de fer efectiu el nostre dret a la informació, la majoria de mitjans de comunicació, tan públics com privats, serveixen a interessos partidistes i econòmics. Els mitjans públics tendeixen cada dia més a ser mitjans al servei dels governs i no de la societat. En aquest context, i víctimes d’una tremenda precarietat laboral i professional, els periodistes no poden fer front a les pressions a les quals són sotmesos.
Els mitjans de comunicació alternatius constitueixen una resposta activa a aquesta realitat. Asfixia econòmica, marginació i repressió n'han limitat la seva expansió. Aquesta limitació ha dificultat també el seu creixement i l'evolució des d'un enfocament només contrainformatiu a un enfocament més constructiu, que treballi per a impulsar iniciatives pròpies de la societat civil i dels moviments socials.
Les Facultats de Comunicació tampoc semblen ser fidels a la seva missió social. Les universitats segueixen formant periodistes que puguin ser útils a la indústria informativa dominant. Per altra banda, la investigació en comunicació està condicionada per diferents factors burocràtics, la manca de recursos econòmics i la dependència de finançament d'institucions públiques i privades. Aquests fets dificulten aportacions acadèmiques que contribueixin a millorar la qualitat de la informació i al progrés de noves formes de comunicar-nos més democràtiques, plurals i interactives.
El pes del mercat també afecta la comunicació artística, distorsionada per mentides i per la banalització i la corrupció de la cultura. Encara estan per solucionar-se qüestions com l’educació en comunicació, l’educació de l’art, la distribució cultural, els drets d’autor, etc.
Malgrat tot, hi ha diversos signes de canvis. Fa temps que els usuaris s’organitzen mitjançant associacions per a denunciar els excessos de la teleescombraries, amb especial èmfasi en la defensa dels menors. També cal destacar el desenvolupament de les noves tecnologies, sobretot vinculades a Internet, les quals han facilitat la participació dels ciutadans i, per tant, l’intercanvi d’informació i de punts de vista.
Per altra banda, milers d’entitats socials a Catalunya ja dissenyen les seves pròpies estratègies de comunicació mitjançant gabinets de premsa, pàgines web, blogs o revistes. Amb tot, l’accés als mitjans de comunicació de masses segueix sent el seu compte pendent.
En resum: on altres veuen Crisi, nosaltres veiem necessitat de canvis i noves oportunitats per a seguir construint formes que ens ajudin a comunicar-nos millor entre totes i tots.
Unim-nos i exigim els nostres drets!
Per un Fòrum Social Català de la Comunicació!
La comunicació és cosa de tots i totes. Si vols participar-hi:
Llista de distribució: comunicacio-fs@llistes.moviments.net
Blog: http://fscomu.blogspot.com/
Més informació: 609 134 341, 652 319 691